L’educació és un dret fonamental establert per la Declaració Universal dels Drets Humans el 1948. No obstant això, milions de nens, i sobretot nenes, segueixen sense poder exercir aquest dret bàsic. Si l’accés a la formació primària és avui un repte, aconseguir que l’educació sexual sigui universal constitueix una aposta irrenunciable perquè, contràriament a l’opinió de les corrents més conservadores que creuen en l’abstinència sexual, els estudis demostren que proporcionar informació a la gent jove no promou la promiscuïtat, es al contrari, fomenta el respecte i la responsabilitat. Així mateix, quan les nenes reben una educació sexual adequada a les seves necessitats tendeixen a postergar el matrimoni i a reduir el nombre de fills i filles.
Al món hi ha 785 milions d’adults que no saben llegir ni escriure, dels que dos terços són dones. Actualment, més de 100 milions de nens no assisteixen a l’escola.
Les disparitats entre sexes són més acusades a l’ensenyament secundari i superior: entre els 83 països en desenvolupament dels quals en tenim dades la meitat han assolit la paritat entre els sexes a l’ensenyament primari, mentre que a l’ensenyament secundari menys d’una cinquena part d’ells ha aconseguit arribar-hi, i en la superior, només quatre.
L’accés de les nenes a l’educació requereix no només un esforç econòmic, sinó que exigeix un treball amb les comunitats i famílies per procurar un canvi de mentalitat, perquè les raons esgrimides per negar l’educació d’una nena van des de la necessitat d’estalviar diners a la realització de tasques domèstiques o cuidar els germans. Per una altra banda, les nenes solen ser objecte de discriminació pel que fa a l’alimentació i a l’atenció de la salut es refereix, de tal manera que els pot costar molt aprendre, fins i tot en els casos que van a l’escola.
La major part d’aquests nens i nenes entren a l’adolescència i inicien la seva activitat sexual sense haver recibut una formació bàsica sobre sexualitat i reproducció. I encara en el cas de rebre-la, aquesta està carregada de prejudicis i estereotips de gènere que impedeixen la igualtat dels i les joves. La falta d’aquesta informació i d’educació sexual, especialment a les nenes, incideix i potencia:
 Les probabilitats de tenir fills i filles molt joves: hi ha 50 parts per cada 1.000 dones de 15 a 19 anys.
 La possibilitat de patir embarassos no desitjats i avortaments provocades: l’embaràs és una causa principal de defunció per al grup de dones de 15 a 19 anys d’edat, a causa de factors com les complicacions del part o l’avortament en males condicions.
 El risc de contraure infecciones de transmissió sexual en no comptar amb les habilitats, instruments i coneixements previs que permetin a les dones joves defensar-se d’una relació sexual no desitjada o utilitzar mètodes barrera.
A l’Estat Espanyol:
 Un 80% de joves de 15 a 29 anys ha tingut relaciones sexuals completes. La primera vegada es troba al voltant dels 18 anys. Un 3,4% d’homes i un 2% de dones manifesten haver tingut relaciones homosexuals.

Un 79,6% de joves de 18 a 29 anys utilitzaren preservatiu a la seva primera relació sexual. Un 81,3% de joves de 15 a 29 anys utilitzaren algun mètode anticonceptiu a la seva darrera relació sexual.

Des del 1981 fins al desembre del 2004, la transmissió per via sexual ha representat un 7,4% del total d’infeccions de VIH-SIDA en menors de 24 anys. Al 2004 es produïren 123 nous casos d’infecció de joves d’entre 13 i 29 anys, un 7,4% dels quals foren conseqüència de la transmissió sexual.

Gairebé el 10% de noies d’entre 15 i 29 anys s’ha quedat embarassada alguna vegada sense desitjar-ho. La meitat de les noies enquestades no recorre a l’avortament.
 El nombre d’interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE) en dones menors de 20 anys el 2003 fou de 10.957. 301 correspongueren a noies menors de 15 anys, un 3,5% del total d’avortaments del 2003, i 10.656 a noies de 15 a 19 anys d’edat, un 13.35% del total.
FONTS
Comunitat Autònoma de Madrid, Enquesta de la Conselleria de Sanitat, 2004.
Centre Nacional d’Epidemiologia, 2005.
Fons de Població de Nacions Unides, Informe sobre l’Estat de la Població Mundial 2004.
Ministeri de Sanitat i Consum. Registre d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE).
Ministeri de Sanitat i Consum, Enquesta de Salut i Hàbits Sexuals 2003. Ministeri de Sanitat i Consum.
Ministeri de Treball i Afers Socials, Institut de la Joventut, Informe Joventut a Espanya 2004.
Nacions Unides, Informe de l’Equip de tasques sobre l’educació i la igualtat
entre homes i dones del Projecte del Mil·leni de les Nacions Unides, 2005.
UNESCO, Informe de Seguiment de l’Educació per tots en el Món 2005, 2005.
UNESCO, Institut d’Estadístiques, 2005. |