Més de 60 països del món consideren delicte l’homosexualitat, que es castiga amb la pena de mort i la cadena perpètua.

Segons diversos estudis, els governs contribueixen a l’existència de tortures i abusos contra gais, lesbianes, transvestits i transsexuals per acció o omissió: alguns inciten directament l’homofòbia a través de declaracions vexatòries i discriminació institucional i altres són indirectament responsables en no emprendre accions per impedir-la.

A principis del mil·lenni, entitats defensores dels Drets Humans formularen 10 recomanacions a governs i organitzacions no governamentals (ONG) per eradicar aquesta pràctica: anul·lar totes les lleis que penalitzen l’homosexualitat; condemnar la tortura, independentment de qui sigui la víctima; protegir-la de la tortura sota custòdia; prohibir el tractament mèdic forçat dels gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals, acabar amb la impunitat, protegir el col·lectiu davant de les possibles agressions de la comunitat, protegir els refugiats que fugen de la tortura causada per la seva identitat sexual, protegir i donar suport als defensors dels Drets Humans del mateix col·lectiu, reforçar la protecció internacional i combatre la discriminació.

El dret d’adopció de les parelles de gais i lesbianes s’ha aprovat a Suècia, Holanda, Islàndia, Noruega i en alguns Estats canadencs.

El 30 de juny del 2005, el Congrés dels Diputats aprovà per majoria absoluta la llei que permet el matrimoni i l’adopció a les parelles homosexuals, establint un precedent legal i històric a escala mundial. La llei modifica l’article 44 del Codi Civil, apuntant que el matrimoni tindrà el mateix efecte quan les persones implicades seguin del mateix o diferent sexe, substituint els termes “espòs” i “esposa” per “cònjuges” i “progenitors”.

L’abril del 2005, el Govern espanyol anuncià la preparació d’una llei d’identitat de gènere que permetrà al col·lectiu transsexual canviar el seu nom i gènere al Document Nacional d’Identitat sense cap necessitat de sotmetre’s a una operació de canvi de sexe, un requisit imprescindible des del 1987. Per al canvi, hauran d’haver viscut al menys 2 anys en el gènere escollit i iniciat un tractament endocrinològic.

La xarxa sanitària andalusa ofereix la cirurgia de canvi de sexe com una de les seves prestacions gratuïtes. A la Comunitat Autònoma de Catalunya, el Departament de Salut ha posat en marxa una àrea per a transsexuals a l’Hospital Clínic de Barcelona, tot i que els serveis no inclouen l’operació de reassignació de sexe.

El 31 de març del 2005, el Parlament de Catalunya convertí Catalunya en la quarta Comunitat Autònoma que permet l’adopció de nens per part de les parelles  homosexuals, sumant-se a Navarra, País Basc i Aragó.