Català | Castellano
   
DRET A NO SER SOTMESA A TORTURES NI MALTRACTAMENTS.
 
Totes les persones tenen dret a ser protegides de la violència, l’explotació sexual i els abusos sexuals. No obstant això, segons s’estima a escala mundial, una de cada cinc dones serà víctima de violació o d’intent de violació al llarg de la seva vida. I una de cada tres haurà estat copejada, obligada a tenir relacions sexuals sota coacció o maltractada d’una altra manera, generalment per un membre de la seva família o per un conegut.

La violència per motius de gènere és segurament la violació dels Drets Humans més generalitzada i consentida socialment. El terme abasta la violència domèstica, les formes de maltractament sexual i psicològic i les pràctiques nocives, entre elles la mutilació o tall genital femení. També inclou la selecció prenatal en funció del sexe del fetus i l’infanticidi femení, manifestacions extremes del baix valor social assignat a les nenes. La violació sistemàtica, utilitzada cada cop més com a arma de guerra en els conflictes armats, ha impulsat l’aprovació d’importants acords internacionals per protegir les dones i castigar els que perpetrin aquests delictes.

Qualsevol d’aquestes formes de violència posen en perill la vida i la integritat de la dona i poden significar, a més a més, embarassos no desitjats, avortaments, contagi de malalties de transmissió sexual, inclosa la SIDA, així com problemes ginecològics i sexuals. Per aquest motiu, la violència de gènere constitueix un problema de salut que ha de ser abordat també des d’altres àmbits, concretament pels serveis de salut sexual i reproductiva.

COMPROMÍS D’ACCIÓ D’EL CAIRE

“Els països haurien d’adoptar mesures per eliminar la desigualtat entre homes i dones amb la major brevetat possible (...) eliminant la violència contra la dona”. Pla d’Acció de la CIPD, El Caire, 1994, paràgraf 4.4.E.

El 1993, la Declaració de les Nacions Unides sobre l’Eliminació de la Violència contra la Dona, proporcionà la primera definició oficial de la violència per motius de gènere.

Article 1: ...Tot acte de violència basat en la pertinença al sexe femení que tingui o pugui tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com les amenaces d’aquests actes, la coacció o la privació arbitraria de la llibertat, tant si es produeixen a la vida pública com a la vida privada.

L’Article 2 de la Declaració estableix que la definició de la violència contra la dona abasta els següents actes, tot i que no es limita a ells: violència física, sexual i psicològica perpetrada a la família, dins de la comunitat o perpetrada o tolerada per l’Estat, onsevulla que ocorrin. A més a més, aquests actes abasten: els mals tractaments per part del marit; l’abús sexual, inclòs el de les nenes; la violència relacionada amb la dot; la violació, inclosa la violació per part del marit; la mutilació genital femenina i altres pràctiques tradicionals nocives per a la dona; els actes de violència perpetrats per altres membres de la família; la violència relacionada amb l’explotació; l’assetjament i la intimidació sexuals en el treball, en institucions d’educació i en altres llocs; el tràfic de dones ¡ la prostitució forçada.

La violència domèstica és, amb molta diferència, la forma més comuna de violència per motius de gènere. Sobre la base de dades d’enquestes, en alguns països un 10% de les dones i en altres fins i tot un 69% estan subjectes a violència domèstica.

A l’informe del 2005 del Departament de l’Estat dels Estats Units sobre el tràfic de persones s’estima que cada any entre 600.000 i 800.000 persones són objecte de tràfic per al treball forçat i, majoritàriament, per a l’explotació sexual comercial. Aquestes persones són en un 80% dones i nenes i fins a la meitat són menors d’edat.

A Austràlia, Canadà, Estats Units, Israel i Sud-àfrica, entre un 40% i un 70% de les dones víctimes d’assassinat ho foren a mans dels seus companys.

COMPROMÍS D’ACCIÓ DE BEIJING

“La violència contra les dones viola, perjudica o anul·la l’exercici de les Drets Humans i de les llibertats fonamentals per part de les dones (...). Qualsevol aspecte perjudicial d’algunes pràctiques tradicionals o modernes que violen els drets de la dona s’hauria de prohibir i eliminar. Els governs haurien de prendre mesures d’urgència per combatre i eliminar tota forma de violència contra les dones en la vida pública o privada, ja sigui perpetrada o tolerada per l’Estat o persones particulars”. Plataforma d’Acció de la Quarta Conferència Mundial sobre la Dona, Beijing, 1995, paràgraf 224.

A països com Egipte, l’Índia, Etiòpia, Mèxic i Nicaragua, entre el 14% i el 32% de les dones denuncien haver patit abusos físics o sexuals durant l’embaràs. L’agressor sovint és la parella de la víctima.

La violència durant l’embaràs incrementa el risc de part prematur, baix pes del nadó, anèmia, infeccions de transmissió sexual, infeccions urinàries, abús de substàncies i altres problemes de salut mental.

Entre 100 i 140 milions de dones i nenes de tot el món han patit la mutilació genital i uns 2 milions corren el risc de patir-la cada any.

El 80% de casos de mutilació genital suposen l’excisió del clítoris i dels llavis menors. Un 15% suposen la infibulació –ablació del clítoris, llavis majors i menors i sutura d’ambdós costats de la vulva–, que es practica a Djibouti, Somàlia i al nord del Sudan. A Somàlia la infibulació afecta el 80% de dones.

Les dones joves i les adolescents són especialment vulnerables a la violència per motius de gènere. A tot el món, gairebé el 50% de tots els atacs sexuals són perpetrats contra nenes de 15 anys o fins i tot més joves, i totes declaren que la primera experiència sexual fou amb coacció.

A l’Estat Espanyol:

Entre els anys 2002 i 2005 han mort gairebé 200 dones de tot l’Estat a mans de les seves parelles o exparelles. El 2004, el Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació de la Dona alertà Espanya de la persistència del problema de la violència contra les dones.

Els delictes contra la llibertat sexual de menors creixeren gairebé un 10% entre el 2002 i el 2004, passant de 3.500 a més de 3.800 casos. Els abusos afecten encara més a les nenes –dels 3.800 casos documentats, més de 3.000 les víctimes són dones– i hi ha una major incidència en la franja dels 6 als 12 anys. Un terç de les agressions sexuals infantils les cometen menors de 18 anys.

El 23 de juny del 2005, el Congrés dels Diputats aprovà una proposició de llei per perseguir extraterritorialment la mutilació genital i castigar l’ablació en el cas que es practiqui a dones estrangeres residents a Espanya durant un viatge al seu país d’origen. La llei, concebuda per afrontar els creixents casos de mutilació a noies i dones estrangeres residents a Espanya, suposarà afegir un apartat als delictes comesos per espanyols i estrangers fora del territori espanyol sobre els quals la justícia espanyola es declara competent. L’article 149 del Codi Penal tipifica la mutilació genital com delicte de lesions, punible amb penes de fins a 12 anys de presó. França i el Regne Unit ja persegueixen extraterritorialment la mutilació genital.

Catalunya és la comunitat autònoma de l’Estat espanyol amb més risc de mutilacions genitals femenines per l’elevat nombre d’immigrants, unes 4.200 procedents de països subsaharians on es practica l’ablació. Durant el 2003, la Fiscalia de Girona tramità 23 procediments cautelars per a la protecció de noies de famílies procedents de països com Malí, Senegal, Gàmbia o Mauritània amb risc de patir l’ablació en viatges als seus països d’origen. El procediment té per objectiu informar els pares de les conseqüències negatives d’aquesta pràctica i del seu càstig penal en territori espanyol. En casos de risc imminent, es pot arribar a prohibir la sortida de la família de territori nacional, retirar el passaport a la menor i imposar un reconeixement forense cada 6 mesos per certificar que l’ablació no s’ha consumat.

FONTS

Consell General del Poder Judicial (CGPJ) d’Espanya, 2005.

Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA), Informe sobre l’Estat de la Població Mundial 2005, La promesa de la igualtat: Equitat de gènere, salut reproductiva i Objectius de Desenvolupament del Mil•leni.

Organització Mundial de la Salut (OMS), Informe sobre la Salut en el Món 2005.

Organització Mundial de la Salut, Mutilació genital femenina.

Prevenció i tractament de les complicacions sanitàries. 2001. Save the Children, Informe sobre Explotació sexual infantil, 2005.

Tribunal Superior de Justícia, 2005.
 
19.02.08
Presentació de l'Observatori de Drets Sexuals i Reproductius.
18.01.08
Entrevista a Pilar Rebaque, abogada.
14.02.08
Repercussió de la Nota de Premsa de l'APFCIB sobre les dones inculpades.
13.02.08
Berlusconi anima una campanya europea de professors i teòlegs.
13.02.08
Una dona inculpada per haver avortat denuncia el tracte rebut per la Guardia Civil.
12.02.08
Imputen al ginecòleg Carlos Morin.
11.02.08
Garantir la qualitat i l'equitat en la prestació de l'avortament en tota Espanya
11.02.08
Les clíniques catalanes refusen practicar avortaments.
10.02.08
Assessorament jurídic a les dones imputades per haver avortat.
08.02.08
València presenta 1.000 autoinculpacions. El jutjat, no obstant, es nega a registrar la majoria d'elles.
08.02.08
Madrid entrega 4.000 autoinculpacions.
 
Amb la col.laboració de: