Existeixen nombroses raons que continuen sustentant la tradició dels matrimonis forçosos. La por a la infecció de la VIH/SIDA, per exemple, fa que a molts països els homes cerquen dones molt joves com a forma d’autoprotegir-se de l’epidèmia. En altres casos, els matrimonis es realitzen per raons econòmiques, de seguretat o per preservar la virginitat de la menor.
A més d’abandonar la seva formació, aquestes joves són molt més vulnerables a la violència i els abusos dins del matrimoni, a les complicacions de l’embaràs i del part, als embarassos no desitjats i a les infeccions de transmissió sexual (ITS), inclosa la VIH/SIDA. En alguns casos, també aquest tipus de matrimonis són utilitzats per incorporar les nenes i els joves al comerç sexual.
 L’activitat sexual premarital pot ser un factor detonant del matrimoni prematur, sobretot per les dones.
Les desigualtats de gènere són notòries: només en 2 països de la regió subsahariana, la proporció de nois casats abans dels 19 supera el 10%. A països com la República Democrática del Congo, un 74% de les joves d’entre 15 i 19 anys ja estan casades, davant del 5% dels homes de la mateixa franja d’edat; al Níger, la proporció és del 70% de dones davant del 4% d’homes i al Congo, del 56% de dones i del 12% dels joves.
La pobresa és un factor bàsic per explicar els matrimonis prematurs, que es converteixen en estratègia de supervivència familiar per sortir de situacions de crisi. A l’Àfrica Occidental, les dificultats propicien l’increment dels matrimonis prematurs per por a l’embaràs premarital de les noies. En alguns casos, s’utilitzen com a solució a l’abandonament de nenes orfes per la mort per VIH-SIDA dels seus pares.
Al menys 20 països del món no disposen de lleis per reglamentar el matrimoni o no estableixen una edat mínima per a homes ni dones. A un gran nombre de països, el consentiment dels pares és suficient per ignorar l’edat de matrimoni establerta per la llei.
Pel que fa al consentiment, la major part de països reconeixen legalment el dret de les dones a accedir o no al matrimoni. Només a Camerun, Jordània, Marroc, Uganda i Iemen se’ls nega explícitament el dret a donar o no el seu consentiment per contraure matrimoni. De totes formes, les disposicions legals són merament simbòliques: als matrimonis contrets abans dels 10 anys o durant la pubertat és obvi que no hi ha cap consentiment possible.
A l’Estat Espanyol:
L’edat mitjana per contraure matrimoni se situa en 28,6 anys per a les dones i en 30, 6 per als homes. L’edat mitjana de les mares al naixement del primer fill és de 29,2 anys.
No obstant això, cada any es queden embarassades 18.000 dones menors de 19 anys, essent així el segon país de la Unió Europea amb una taxa més alta d’adolescents embarassades, per darrere únicament del Regne Unit. Moltes d’elles opten per interrompre el seu embaràs. Al 2003, el 9,90% de les noies que avortaren eren menors de 19 anys i un 15,31% tenien entre 20 i 24 anys.
Al 2003, 2.394 dones casades menors de 20 anys foren mares a l’Estat Espanyol
Divisió de les Nacions Unides per a la Població, Departament d’Afers Econòmics i Socials. World Marriage Patterns 2000.
UNICEF “Matrimonis Prematurs”
Digest Innocenti, Fons de les Nacions Unides per a la Infància. Itàlia, març del 2001.
Population Reference Bureau. Estudi “Joves a l’Àfrica Subsahariana: un llibre de dades sobre l’experiència sexual salut reproductiva”, EEUU, 2001.
Projecte Regional per a l’Àfrica Occidental i Central. Estudi “Coneixement, actituds i comportament en matèria d’ITS i VIH SIDA entre els joves ciutadans de Costa d’Ivori”, Informe de l’Enquesta Salut Familiar i Prevenció de la SIDA, Costa d’Ivori, 2002.
Nafissatou Diop-Sibidé, International Family Planning Perspectives, Descendència premarital de germans i moment d’iniciació sexual a les tres majors ciutats de Costa d’Ivori., volum 31, núm. 2, juny del 2005.
Institut Nacional d’Estadística, Moviment Natural de Població, 2003.
Institut Nacional d’Estadística, Espanya en Xifres, 2005.
Divisió de les Nacions Unides per a la Població, Departament d’Afers Econòmics i Socials. World Marriage Patterns 2000.
UNICEF Digest Innocenti “Matrimonis Prematurs”, Fons de les Nacions Unides per a la Infància, Itàlia, març del 2001.
Population Reference Bureau. Estudi “Joves a l’Àfrica Subsahariana: un llibre de dades sobre l’experiència sexual i salut reproductiva”. EEUU, 2001.
Projecto Regional per a l’Àfrica Occidental i Central. Estudi “Coneixement, actituds i comportament en matèria d’ITS i VIH SIDA entre els joves ciutadans de Costa d’Ivori”, Informe de l’Enquesta Salut Familiar i Prevenció de la SIDA, Costa d’Ivori, 2002.
Moviment Natural de Població 2003, Institut Nacional d’Estadística.
Espanya en Xifres 2005, Institut Nacional d’Estadística. |
Tornar
DRET A OPTAR A CONTRAURE MATRIMONI O NO I A FORMAR I PLANIFICAR UNA FAMÍLIA.
