S’entenen per embarassos forçats els que resulten d’una relació sexual no desitjada. Alguns investigadors utilitzen aquest terme per referir-se específicament a les gestacions resultants d’una violació emprada com a arma de guerra, utilitzada en conflictes armats de tot el món. També es considera embaràs forçós aquell que la dona considera perillós per a la seva salut, la seva vida i la seva integritat.
Segons diversos estudis, cada any hi ha més de 30.000 embarassos relacionats amb violacions entre les dones adultes dels EUA. Altres fonts estimen uns 25.000 casos i consideren que uns 22.000 podrien evitar-se si les dones rebessin atenció mèdica oportuna i anticoncepció d’emergència en cas de necessitat.
L’ús de la violació i de l’embaràs forçat com a arma de guerra ha estat documentat en països en conflicte com Bangladesh, Txetxènia, Guatemala, Corea, Libèria, Ruanda, Serra Lleona i l’ex-Jugoslàvia. Es calcula que de dos a cinc mil nens foren producte de violacions durant la guerra a Ruanda.
Les dones són forçades a tenir avortaments per diverses raons: ser portadores de la VIH/SIDA, la coacció familiar o de la parella o per les polítiques governamentals. En alguns casos, adolescents embarassades han estat obligades a avortar per preservar l’honor familiar.
A l’Índia, l’Associació Mèdica Índia calcula que cada any s’avorten tres milions de fetus femenins després d’assabentar-se del seu sexe mitjançant una ecografia, tot i que la Llei de Prevenció de Diagnòstics Prenatals, que prohibeix l’ús d’ecografies per determinar el sexe del fetus. Un estudi practicat a la comunitat rural de Maharashtra Occidental fet durant el període 1996-98 detectà que el 17,6% d’avortaments s’efectuaren per evitar que naixessin nenes. Les dones que avortaven a causa del sexe del fetus afrontaven pressions familiars, de la comunitat i fins i tot dels mateixos metges.
A l’Estat Espanyol:
Per a tota persona que produeixi l’avortament d’una dona sense el seu consentiment, el Codi Penal espanyol preveu penes de presó de 4 a 8 anys i una inhabilitació especial de 3 a 10 anys per exercir qualsevol classe de professió sanitària o prestar serveis de tota mena a clíniques, establiments i consultoris ginecològics públics i privats. En cas d’haver obtingut l’autorització de la dona mitjançant violència, amenaça o engany, s’imposaran les mateixes penes.
El Real Decret 2409/1986 i la Llei Orgànica 41/2002 estipulen que els centres de planificació familiar i les clíniques que practiquin avortaments hauran d’informar a les pacients dels detalls i dels efectes físics i psicològics de la intervenció.
El Tribunal Suprem considera que el consentiment informat és un Dret Humà fonamental contemplat a la legislació internacional sobre Drets Fonamentals, a la Carta Magna espanyola, a la Llei General de Sanitat i al Conveni Internacional per a la Protecció dels Drets Humans respecte a les aplicacions de la Biologia i la Medicina.
FONTS
De Bruyn, Maria, 2003. La violència, l’embaràs i l’avortament. Qüestions de drets de la dona y de salut pública. IPAR (Protegint la salut de les dones i avançant en els seus drets sexuals i reproductius).
Amnistia Internacional, 26 d’agost del 2004. Comunicat AU 256/04, Por a l’execució imminent.