Català | Castellano
   
DRET A LA VIDA.
 
Entre els factors comuns associats a aquestes defuncions figuren: l’absència de personal de salut qualificat durant el part; la falta de serveis capaços d’assegurar una atenció obstètrica d’urgència i de respondre a les complicacions relacionades amb els avortaments insegurs i la ineficàcia dels sistemes de derivació de pacients.

Cada any queden embarassades 210 milions de dones, de les quals uns vuit milions pateixen complicacions potencialment mortals relacionades amb l’embaràs, que en molts casos provoquen malalties i discapacitats prolongades.

Aquestes defuncions obeeixen no només a les errades dels sistemes d’assistència mèdica, sinó també a arrelats patrons de discriminació contra la dona.

Existeixen àmplies diferències –en proporció d’1 a 100– en el risc de l’embaràs entre dones de països rics i pobres, i aquesta diferència és la més alta entre tots els indicadors de salut pública que vigila l’OMS. El risc al llarg de tota la vida d’una dona d’Àfrica Occidental de morir a causa de l’embaràs o del part és d’1 de 12; a les regions desenvolupades, aquest risc es d’1 de 4.000.

70.000 mares adolescents moren cada any als països en desenvolupament a causa del matrimoni i la maternitat precoços. La regió més afectada és Àfrica subsahariana, la més pobra del món.

“Enfortir i reorientar els serveis de salut (…) amb l’objectiu d’assegurar l’accés universal a serveis de salut per reduir la morbiditat materna i assolir a nivell mundial l’objectiu convingut de reduir la mortalitat materna, com a mínim en un 50% de les xifres del 1900 per a l’any 2000 i en un altre 50% per a l’any 2015”. Plataforma d’Acció de la IV Conferència Mundial sobre la Dona (Beijing, 1995).

L’Estat Espanyol té l’índex de mortalitat més baix del món, un de cada 17.000 casos, només superat per Suècia. No obstant això i d’acord a les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut sobre el part, a l’Estat Espanyol són qüestionables algunes pràctiques habituals com:

Pràctica de la cesària; amb percentatges superiors al 25% davant del 10% recomanat. Un índex superior al 10% de cesàries s’interpreta com a una mala pràctica per part dels metges, perquè només estaria indicada en el cas d’embarassos d’alt risc. Amb tot, a Estat Espanyol es realitza aquesta pràctica per damunt d’aquesta taxa.

La utilització abusiva de la ruptura de les membranes, el que es coneix com "trencar aigües", així com de la utilització d’una hormona, l’oxitocina, que estimula les contraccions uterines durant el part.

El rasurat del pubis i l’administració d’un ènema abans del part no són necessaris. El rasurat del pubis és un costum sense base científica, fins i tot en ocasions pot ser un risc per a la salut de la mare.

La sistemàtica aplicació preventiva a gairebé totes les dones de l’episiotomia o tall al perineu no està justificada. En principi, només es precisaria en els casos d’existència de risc d’esquinçament quan surt el nadó, tot i que no s’avalua si existeix aquest risc. Les estadístiques indiquen que s’aplica en el 90% dels parts en primípares i en el 60% a la resta de dones.

La monitorització o ús d’un monitor per al control del part.

La falta d’estimulació per caminar durant la dilatació i la impossibilitat d’elegir la posició que desitgin durant el part.

FONTS

Fons de Població de Nacions Unides (UNFPA), l’Estat de la població mundial 2004.

El Consens d’El Caire, deu anys després: Població, salut reproductiva i accions mundials per eliminar la pobresa.

Fons de Població de Nacions Unides (UNFPA), Informe Mortalitat Materna Actualització 2004. El part en bones mans.

Nacions Unides, Programa d’Acció de la Conferència Mundial sobre Població i Desenvolupament (El Caire, 1995).

Organització Mundial de la Salut, 57a Assemblea Mundial, A57/13 document provisional Salut Reproductiva, abril 2004.

Organització Mundial de la Salut, Informe sobre la Salut al Món 2005, 2005.

Save the Children, Cinquè Informe sobre “l’Estat de les mares del món”, publicat sota el títol “Children having children” (”Nenes que tenen nens”), maig 2004.

Save the Children, Estat Mundial de les Mares 2005.
 
19.02.08
Presentació de l'Observatori de Drets Sexuals i Reproductius.
18.01.08
Entrevista a Pilar Rebaque, abogada.
14.02.08
Repercussió de la Nota de Premsa de l'APFCIB sobre les dones inculpades.
13.02.08
Berlusconi anima una campanya europea de professors i teòlegs.
13.02.08
Una dona inculpada per haver avortat denuncia el tracte rebut per la Guardia Civil.
12.02.08
Imputen al ginecòleg Carlos Morin.
11.02.08
Garantir la qualitat i l'equitat en la prestació de l'avortament en tota Espanya
11.02.08
Les clíniques catalanes refusen practicar avortaments.
10.02.08
Assessorament jurídic a les dones imputades per haver avortat.
08.02.08
València presenta 1.000 autoinculpacions. El jutjat, no obstant, es nega a registrar la majoria d'elles.
08.02.08
Madrid entrega 4.000 autoinculpacions.
 
Amb la col.laboració de: