Aquests intergrups comencen a aparèixer després de la Conferència Internacional sobre Població i Desenvolupament que es va celebrar a El Caire el 1994 i de la Conferència de Dones de Beijing el 1995. En ambdues conferències, els estats participants, entre els que hi havia l’Estat Espanyol, van signar uns Plans d’Acció que incloïen el treball dels Parlaments com a imprescindible per acabar amb la pobresa i promoure el desenvolupament mundial, amb especial atenció a la salut i els drets sexuals i reproductius.

Amb aquesta finalitat sorgeixen els intergrups parlamentaris i, també, es crea el Fòrum Parlamentari Europeu en Població i Desenvolupament (EPF), una xarxa parlamentària amb seu a Brussel·les que actua com a plataforma per la cooperació i la coordinació dels 25 intergrups dels parlamentaris de diversos estats europeus especialitzats en vetllar per la salut sexual i reproductiva, dins i fora les seves fronteres, a través de les polítiques de salut nacionals i regionals i els pressupostos d’ajuda exterior.

L’experiència de l’EPF deriva de la seva exclusiva atenció als parlamentaris i parlamentàries. Les seves principals activitats inclouen la realització de visites a països en vies de desenvolupament, el recolzament d’activitats parlamentàries, l’organització de conferències sobre temes claus i proporcionar formació per entendre i agafar experiència en qüestions sobre Drets Sexuals i Drets Reproductius.

L’EPF va començar com un projecte de la International Planned Parenthood Federation European Network . Es va registrar legalment a Bèlgica i va ser reconeguda per Real Decret l’any 2000. Al 2004, l’EPF ja es va convertir en una organització sense ànim de lucre completament independent.

Més informació