Observatori de Drets Sexuals i Reproductius

	Tornar

Consideracions jurídiques respecte al menor, la salut reproductiva i l’anticoncepció.

La legislació espanyola, ha sofert una sèrie de transformacions en l'establiment de les pautes per a determinar la maduresa d'un/a menor davant la seva salut sexual i reproductiva. Podem considerar com punt d'inflexió la Llei 41/2002 (Reguladora de l'autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d'informació i documentació clínica). La Llei 41/2002 ha suposat un gran avanç en relació a la capacitat de presa de decisions responsables per part del menor. Així, considera que encara que no hagin complert els 18 anys (no hagin arribat a la majoria d'edat legal), existeixen alguns menors als quals se'ls ha de pressuposar l'autodeterminació sexual i la capacitat per a prendre decisions sobre la seva salut reproductiva.

Es considera així que el menor a partir dels 12 anys, ha desenvolupat la seva capacitat psicològica i moral de tal manera que li permet donar consentiment en aquelles qüestions que afectin a la seva salut. Però no a tots aquests menors se'ls reconeix legalment tal capacitat de consentiment, de fet, només el grup d'edat que es troba entre els 16 i els 18 anys és considerat major d'edat en l'àmbit mèdic. Per a valorar el grau de maduresa del menor comprès entre els 12 i els 16 anys, és necessari valorar la capacitat intel·lectual i emocional d'aquest, de manera que es considerarà capaç i competent per a prendre decisions que afectin a la seva salut quan pugui comprendre la informació i avaluar els riscos i conseqüències futures de la seva decisió.

En relació al metge/ssa, serà aquest/a qui hagi d’emetre el judici sobre la capacitat de consentir del menor. Aquest professional no podrà motivar la seva negativa en les seves pròpies creences, en la seva confessió religiosa o en qualsevol altra ideologia, excepte els efectes del reconeixement al dret a objecció de consciència.

En cas que existís algun conflicte entre la voluntat del menor amb suficient capacitat de decisió i la dels seus pares o representants legals, serà la voluntat del menor la qual prevalgui, en actes que afectin a la llibertat, la salut i la vida

Alguns casos concrets que poden resultar problemàtics:

Utilització de mètodes anticonceptius.
Ja que l'autodeterminació sexual es pressuposa legalment a partir dels tretze anys adoptant la perspectiva del Codi Penal (*arts. 181 a 183), a aquesta edat es pressuposa també legalment la capacitat per a establir relacions sexuals de manera lliure i consentida.

Els/as menors de tretze anys tindran capacitat igualment per a triar i adoptar mesures contraceptives, sense necessitar el consentiment dels seus progenitors o tutors.

Si el mètode anticonceptiu triat és la esterilització, només podran accedir a ella els/as majors d'edat (majors de 18 anys). Només és possible que es porti a terme quan la persona hagi estat declarada incapacitada judicialment.

Protecció de dades.
El menor madur, té els mateixos drets que l'adult (Llei 41/2002) pel que fa a la protecció de les seves dades personals relatius a la salut. Té, de fet, el poder de control i disposició sobre les seves dades personals.
La protecció d'aquestes dades es regula a través de normes que no distingeixen als pacients en funció de la seva edat

Prescripció de la anticoncepció d'emergència.
La píndola postcoital és un veritable mètode de prevenció de riscos per a la salut de les joves.

Per a la seva prescripció, el/la professional haurà de valorar la maduresa del menor, de manera que si aquesta es constata, el menor podrà prestar el seu consentiment vàlid per a la utilització d'aquest fàrmac, sense perjudici jurídic algun per al/la metge/a (Llei 41/2002, arts. 8, 9 i 10).

Persona major de 12 anys i menor de 16 anys: És el cas del “menor madur”. La persona comprèn la informació clínica rebuda i consenteix lliurement per si mateixa. El Tribunal Constitucional empara aquesta situació en els seus pronunciaments (Llei 41/2002). El/la metge/a deurà sempre anotar en la història clínica aquells criteris objectius que li van servir per a considerar aquesta maduresa, salvant així la seva responsabilitat jurídica, atès que la Llei no establix expressament en quins supòsits concrets es pot considerar que una menor de 16 anys sigui madura.

Persona major de 16 anys: La menor sempre prestarà el seu consentiment excepte cas de greu risc per a la salut, en el qual el metge informarà als pares i la voluntat es tindrà en compte per a prendre la decisió corresponent.

Responsabilitats del farmacèutic.
El farmacèutic no haurà d'ometre la informació que conegui sobre el medicament, havent d'advertir acosta d la possible interacció entre fàrmacs o d'aquests i aliments que puguin originar dany per a la salut.

Respecte a la possibilitat d'objecció de consciència per part del farmacèutic al dispensar especialitats com la anticoncepció, no existeix cap regulació concreta.

Respecte a la interrupció voluntària de l'embaràs.
La interrupció voluntària de l'embaràs, es regeix per l'establert amb caràcter general sobre la majoria d'edat (Reial decret Llei 33/1978 sobre majoria d'edat) i per les disposicions especials d'aplicació.

Així, tret que la menor estigui emancipada per matrimoni o per concessió judicial, fins a la majoria d'edat (18 anys), no podrà recórrer a la Interrupció Voluntària de l'Embaràs sense permís dels seus pares o tutors (Llei Orgànica 9/1985 de Reforma de l'Avortament).