El TC ha dit expressament (sentència de 11 d'abril de 1985) que el dret a la OdC està emparat per la Constitució i, en conseqüència, es pot obtenir dels jutges i tribunals la pertinent protecció d'aquest dret.

L'objecció de consciència del personal sanitari té com limiti la possibilitat de prestació del servei: Com qualsevol altre dret l’objecció de conciencia té límits i el seu exercici ha de cumplir uns requisits. El límit essencial és que mai l'exercici del dret a l'objecció de consciència per un professional sanitari pot suposar perjudici per al pacient, per tal cosa només podrà admetre's quan no limiti l'atenció sanitaria obligatòria. La objecció de conciencia, com derivada de la llibertat ideològica, és un dret individual que no pot ser exercitat per una institució.( Centres de salut, hospitals ...). Cal ressaltar que tal com ha sostingut el Tribunal Constitucional en el seu *STC 706/1996, els centres sanitaris no poden invocar un ideari propi com dret a ponderar enfront de drets constitucionalment tutelats. Els centres sanitaris estan obligats, en tot cas, a prescriure i proporcionar els serveis i prestacions reconeguts pel sistema de salut. L'Administració ha d'assumir aquí un paper especialment vigilant en evitació de qualsevol desatenció al menor. Convé recalcar que cada col·lectiu de pares, educadors, personal sanitari i Administració Pública en general- han d'assumir les seves responsabilitats i deures, i que es requereix cooperació estable entre les diferents instàncies implicades.