Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) són 8 objectius específics que les Nacions Unides i els seus països membres es van comprometre a complir abans del 2015. La seva finalitat és eradicar la fam, la pobresa, l’analfabetisme i les malalties que ataquen a grans sectors de la població mundial.
Sense dubte, aconseguir els ODM és bàsic per tal de garantir els Drets Sexuals i Reproductius de les persones. Com veurem aquests 8 objectius estan especialment vinculats als 12 DSiR que s’inclouen com a part indissoluble dels Drets Humans.
Quins són els ODM?
Eradicar la pobresa extrema i la fam.
Meta 1: Reduir a la meitat, entre 1990 i 2015, el percentatge de persones amb ingressos inferiors a 1 dòlar diari.
Meta 2: Reduir a la meitat, entre 1990 i 2015, el percentatge de persones que pateixen fam.
L’Informe del 2007 de Nacions Unides que fa el seguiment dels ODM, estableix que fins al 2004 s’ha aconseguit la reducció de gairebé una tercera part de persones que viuen amb menys d’1 dòlar diari. Tot i que la reducció de la pobresa ha anat acompanyada d’un increment de la desigualtat. Alhora, el nombre d’infants que pateixen fam està disminuint a totes les regions tot i que, caldria un progrés més ràpid per complir la meta.
Aconseguir l’ensenyament universal
Meta 3: Vetllar, per tal que al 2015, els nens i nenes de tot el món puguin acabar un cicle complet d’ensenyament primari.
L’Informe del 2007 de Nacions Unides que fa el seguiment dels ODM, estableix que la taxa neta de matrícula en l’escola primària en les regions en desenvolupament ha incrementat un 88% en l’any escolar de 2004/05. Tot i que depèn dels territoris, encara hi ha un grup molt important d’infants sense escolaritzar i les nenes segueixen quedant excloses de l’educació amb major freqüència que els nens.
Promoure la igualtat entre els gèneres i l’autonomia de la dona.
Meta 4: Eliminar les desigualtats entre els gèneres en l’educació primària i secundària, preferiblement per al 2005 i en tots els nivells de l’ensenyament abans del 2015.
L’Informe del 2007 de Nacions Unides que fa el seguiment dels ODM, estableix que la quantitat de dones amb un treball remunerat i no relacionat amb l’agricultura ha anat creixent gradualment. Tot i això, en tot el món més del 60% de treballadores familiars no remunerades són dones, cosa que significa que les dones segueixen sense tenir accés la l’estabilitat laboral ni a la protecció social. Per altra banda, la participació de les dones en la política va augmentant però molt lentament. El gener del 2007, les dones representaven en tot el món un 17% dels parlamentaris i càmeres baixes.
Reduir la mortalitat infantil.
Meta 5: Reduir en dos terceres parts, entre el 1990 i el 2015, la mortalitat dels infants menors de 5 anys.
L’Informe del 2007 de Nacions Unides que fa el seguiment dels ODM, estableix que els càlculs per al 2005 indiquen que 10,1 milions d’infants moren abans de complir els 5 anys, fonamentalment per causes que es poden prevenir. Tot i que, les taxes de mortalitat infantil s’han reduït a nivell global, el ritme de progrés és molt desigual segons les regions on s’observa. La Sida és el factor que més contribueix a la mortalitat infantil en llocs on no es redueix o, inclús augmenta. També, el paludisme, la guerra i els conflictes fan que aquesta meta sigui cada cop més inabastable.
Millorar la salut materna.
Meta 6: Reduir, entre 1990 i 2015, la mortalitat materna en tres quartes parts.
L’Informe del 2007 de Nacions Unides que fa el seguiment dels ODM, estableix que diversos països amb un nivell mitjà d’ingressos han progressat amb rapidesa en la reducció de la mortalitat materna. Tot i això, els nivells de mortalitat materna continuen sent elevadíssims en països en vies de desenvolupament. Cada any, més de 500.000 dones moren per complicacions tractables o que es poden prevenir durant l’embaràs i el part.
Combatre el VIH/Sida, la malària i altres malalties.
Meta 7: Detenir i començar a reduir, per al 2015, la propagació del VIH/Sida
Meta 8:Detenir i començar a reduir, per al 2015, la incidència del paludisme i altres malalties greus.
L’Informe del 2007 de Nacions Unides que fa el seguiment dels ODM, estableix que a finals del 2006, uns 39,5 milions de persones en tot el món vivien amb el VIH, 4,3 milions de persones van ser infectades amb el virus durant aquest any. També han augmentat la quantitat de persones que mor de Sida que al 2006 van ser 2,9 milions. A més, els desequilibris de poder entre homes i dones segueixen feminitzant el VIH. Al 2006, les dones representaven un 48% de tot el món que vivia amb el VIH. Els joves són, també, un altre col·lectiu de risc ja que durant el 2006 el 40% de les infeccions van ser entre joves de 15 a 24 anys. Tot i els esforços per oferir tractament als afectats la magnitud del problema creix.
Per altra banda, les intervencions per al control del paludisme s’han estès gràcies a l’atenció i el finançament en augment. Per poder complir amb la meta establerta, el tractament s’ha de posar a disposició d’aquells que ho necessiten. I, pel que fa a l’epidèmia global de tuberculosi, l’incidència ha començat a estabilitzar-se. Així i tot, el progrés no és suficient per arribar a les metes addicionals.
Garantir la sostenibilitat ambiental.
Meta 9:Incorporar els principis del desenvolupament sostenible en les polítiques i els programes nacionals i invertir la pèrdua de recursos del medi ambient.
Meta 10:Reduir a la meitat, per al 2015, el percentatge de persones que no tinguin accés sostenible a aigua potable.
Meta 11: Millorar considerablement, per al 2020, la vida d’almenys 100 milions d’habitants de tuguris.
L’Informe del 2007 de Nacions Unides que fa el seguiment dels ODM, estableix que des del 1990 fins al 2005, el món ha patit la pèrdua d’un 3% de la seva superfície forestal, això suposa un descens mitja d’un 0,2% a l’any. La desforestació, que es deu en primer lloc a la conversió de la superfície forestal en zones de cultiu als països en desenvolupament, segueix produint-se a un ritme alarmant. El percentatge de pèrdua més ràpid s’ha registrat en algunes de las regions amb major diversitat biològica. A més de la pèrdua de biodiversitat, entre un 18 i un 25% anual de les emissions de gas hivernacle s’associen a la desforestació, convertint-la en un factor determinant per al canvi climàtic.
Fomentar una associació mundial per al desenvolupament.
Meta 12: Desenvolupar, encara més, un sistema comercial i financer obert, basat en normes, previsible i no discriminatori. S’inclou el compromís d’aconseguir una bona gestió dels assumptes públics i la reducció de la pobresa a cada país i a nivell internacionals.
Meta 13: Respondre a les necessitats especials dels països menys avançats. S’inclou l’accés lliure als aranzels de les exportacions dels països menys avançats; el programa millorat de condonació del deute extern dels països pobres molt endeutats i la cancel·lació del deute bilateral oficial, i la concessió d’una assistència per al desenvolupament més generós als països que hagin expressat la seva determinació de reduir la pobresa.
Meta 14: Respondre a les necessitats especials dels països sense litoral i dels petits Estats insulars en desenvolupament (mitjançant el Programa d’acció per al desenvolupament sostenible dels petits Estats insulars en desenvolupament i els resultats del vigèsim segon període de sessions de l’Assemblea General).
Meta 15: Encarar de manera general els problemes del deute dels països en desenvolupament amb mesures.
L’Informe del 2007 de Nacions Unides que fa el seguiment dels ODM, estableix el descens de l’ajuda per al desenvolupament a pesar de la renovació dels compromisos dels països donants. Al 2005, va créixer fins a una quantitat rècord de 106.800 milions de dòlars gràcies a grans operacions d’exoneració de deutes, de manera més notable per a Iraq i Nigèria. Al 2006, l’exoneració substancial del deute d’aquests dos països va començar a retirar-se de l’equació, provocant el descens fins 103.900 milions de dòlars (l’equivalent a un 0,3% dels ingressos nacionals combinats dels països desenvolupats). En termes reals, l’ajuda oficial va caure en un 5,1%, registrant-se el primer descens des del 1997. L’ajuda ha seguit disminuint i els únics donants que van arribar o superar la meta de les Nacions Unides d’assignar un 0,7% dels ingressos bruts nacionals a l’ajuda al desenvolupament van ser Dinamarca, Luxemburg, Holanda, Noruega i Suècia. Setze dels 22 estats membres del Comitè d’Ajuda al Desenvolupament (CAD) arribaren a les metes del 2006 per a l’ajuda oficial al desenvolupament que ells mateixos varen establir l’any 2002 a la Conferència de Monterrey sobre el Finançament per al Desenvolupament. Es preveu que l’ajuda segueixi baixant de forma lleu durant el 2007, perquè l’exoneració del deute caurà encara més. Si els donants compleixen les seves promeses recents augmentaran altres formes d’ajuda. Tot i això, la taxa actual d’augment en els principals programes d’ajuda s’hauria de triplicar en els propers quatre anys si els donants complissin les seves promeses.
Situació dels ODM
L’any 2000, tots els Estats Membres de les Nacions Unides adopten uns acords que es plasmen en la Declaració del Mil·lenni i en els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM). Aquests acords tenien la finalitat de convertir-se en un marc de treball universal per al desenvolupament i una eina, a través de la qual col·laboren els països en vies de desenvolupament i els seus socis de desenvolupament per aconseguir un futur comú.
Actualment, ens trobem en un punt equidistant entre la data d’adopció dels acords i la data marcada com a límit per assolir aquests ODM, 2015. I, de moment, els resultats són poc esperançadors perquè tot i existir avenços està clar que la majoria queda per fer. És imprescindible que els líders polítics executin accions urgents i coordinades, sinó és així milions de persones no es podran beneficiar de les promeses bàsiques dels ODM.
Per tal d’arribar a les fites marcades en aquests ODM, cal una gestió global, un increment de la inversió pública, un creixement econòmic sostenible que asseguri llocs de treball dignes. És imprescindible que els governs dels països treballin amb compromís i seriosament perquè les seves estratègies i pressupostos de desenvolupament vagin en comunió amb aquests ODM i, això, s’ha d’acompanyar d’un pla de finançament adequat i de l’acte de responsabilitat mútua.
Ja n’hi ha prou de promeses que no es compleixen. És fonamental que els governs dels països, i la resta d’agents implicats, compleixin els compromisos que han adoptat en la seva totalitat. Els formulat en la Declaració del Mil·lenni, la Conferència sobre Finançament per al Desenvolupament celebrada al 2002 a Monterrey i la Cimera Mundial del 2005.
La manca d’un augment important en l’ajuda oficial al desenvolupament des del 2004 fa impossible l’assoliment dels ODM, fins i tot, per als països més desenvolupats. S’han de planificar els recursos de forma previsible per tal d’incrementar gradualment les inversions. Tot i així, aquests compromisos segueixen sense complir-se.
OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT DEL MIL·LENI
Què són els ODM?
