La història d’aquest tipus de grups comença a la Conferència Internacional sobre Població i Desenvolupament que es va celebrar a El Caire el 1994 i a la Conferència de Dones de Beijing el 1995. En ambdues conferències, els països participants  (inclòs l’Estat Espanyol) van signar Plans d’Acció. Entre els punts d’aquests plans es va incloure que el treball dels parlaments és imprescindible per acabar amb la pobresa i promoure el desenvolupament mundial, amb especial atenció a la salut i els drets sexuals i reproductius.

D’aquesta manera, existeixen Intergrups parlamentaris en tot el món (coordinats per organitzacions regionals, en el nostre cas el Fòrum Parlamentari Europeu) amb secretariats tècnics dirigits per ONGs, que treballen per a millorar la salut sexual i reproductiva dels països en desenvolupament i dels seus propis territoris. Es treballa amb proximitat amb els Ministeris d’assumptes exteriors i cooperació i amb les agències de cooperació internacional. A més de vigilar l’acció dels seus governs en aquestes matèries, proposen activitats (conferències en els seus parlaments sobre el tema,  signatura de declaracions institucionals, etc.), promouen iniciatives parlamentàries, participen en viatges d’estudi per a conèixer de primera mà els problemes més preocupants, participen en conferències nacionals i internacionals i altres activitats, que es presenten i coordinen des de la secretaria tècnica.