LLEI ORGANICA 2/ 2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupcio voluntaria de l'embaras
 

La Llei de salut sexual i reproductiva es divideix en dues àrees de regulació. La primera (Títol I) fa referència a la regulació de l'accés a anticonceptius, educació sexual i serveis de salut sexual i reproductiva. La segona (Títol II) fa referència a la Interrupció Voluntària de l'Embaràs.

Respecte el primer bloc, titulat “de la salud sexual y reproductiva”, les principals novetats de la Llei són que els poders públics promouran i garantiran:

  1. Accions informatives i de sensibilització sobre salut sexual i salut reproductiva (Títol I, Capítol I, Article VI)
  2. La inclusió d'anticonceptius d'última generació, l'eficàcia de la qual hagi estat avalada per l'evidència científica, en la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut (Títol I, Capítol II, Article VII)
  3. La incorporació de la salut sexual i reproductiva en els programes curriculars de les carreres relacionades amb la medicina i les ciències de la salut, incloent la investigació i formació en la pràctica clínica de la interrupció voluntària de l'embaràs (Títol I, Capítol II, Article VIII)
  4. La incorporació de la formació en salut sexual i reproductiva en el sistema educatiu (Títol I, Capítol III, Article IX)

Respecte el segon bloc, titulat “de la interrupció voluntària de l'embaràs” les principals novetats de la Llei són:

  • Article 14. Interrupció de l’embaràs a petició de la dona.

Es pot interrompre l’embaràs dins de les primeres catorze setmanes de gestació a petició de l’embarassada, sempre que concorrin els requisits següents:


a) Que s’hagi informat la dona embarassada sobre els drets, prestacions i ajudes públiques de suport a la maternitat, en els termes que estableixen els apartats 2 i 4 de l’article 17 d’aquesta Llei.


b) Que hagi transcorregut un termini d’almenys tres dies, des de la informació esmentada en el paràgraf anterior i la realització de la intervenció.

 

  • Article 15. Interrupció per causes mèdiques.

Excepcionalment, es pot interrompre l’embaràs per causes mèdiques quan es doni alguna de les circumstàncies següents:


a) Que no se superin les vint-i-dues setmanes de gestació i sempre que existeixi greu risc per a la vida o la salut de l’embarassada i així consti en un dictamen emès amb anterioritat a la intervenció per un metge o metgessa especialista diferent del que la practiqui o dirigeixi. En cas d’urgència per risc vital per a la gestant es pot prescindir del dictamen.


b) Que no se superin les vint-i-dues setmanes de gestació i sempre que hi hagi risc de greus anomalies en el fetus i així consti en un dictamen emès amb anterioritat a la intervenció per dos metges especialistes diferents del que la practiqui o dirigeixi.


c) Quan es detectin anomalies fetals incompatibles amb la vida i així consti en un dictamen emès amb anterioritat per un metge o metgessa especialista, diferent del que practiqui la intervenció, o quan es detecti en el fetus una malaltia extremadament greu i incurable en el moment del diagnòstic i així ho confirmi un comitè clínic.

 

  • Període de reflexió

S'estableix un termini d'almenys tres dies, des de la decisió de la dona i la realització de la intervenció (Títol II, Capítol I, Article XVII)

  • Menors

S'estableix en les noies d'entre 16 i 17 anys que la decisió és exclusivament de la dona, tot i que almenys un dels representants legals ha d'estar informat, prescindint d'aquesta informació quan hi hagi risc de violència, coaccions, amenaces o situació de desarrelament o desemparament (Títol II, Capítol I, Article 13)

  • Finançament

S'estableix que la prestació estarà inclosa en la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut. Si excepcionalment el servei públic de salut no pogués facilitar en temps la prestació, les autoritats sanitàries reconeixeran a la dona embarassada el dret a anar a qualsevol centre acreditat en el territori nacional, amb el compromís escrit d'assumir directament l'abonament de la prestació. (Títol II, Capítol II, Article XVIII)

  • Objecció de Consciència

La llei contempla que els professionals sanitaris tindran el dret d'exercir la objecció de consciència sense que l'accés i la qualitat assistencial de la prestació puguin resultar menyscabades (Títol II, Capítol II, Article XIX)

Veure la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i IVE
 

 
 
NOVEMBRE 2014
     12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
agenda completa
 
28.10.2014
España, uno de los países europeos con peor evolución en el índice mundial de igualdad de género
17.10.2014
Alrededor de 4,2 millones de mayores de 50 años viven con VIH
15.10.2014
Una trentena d'entitats presenten al Parlament un document sobre com hauria de ser la sanitat catalana
14.10.2014
"El descenso de mujeres que denuncian maltrato en España es una mala noticia", asegura la UE
14.10.2014
La violencia de género es un abuso de derechos humanos
04.10.2014
Violaciones en España: Una cada siete horas
30.09.2014
Ya no estamos discutiendo el aborto: menores e interrupción voluntaria del embarazo
30.09.2014
El gasto en políticas de mujer y contra la violencia machista cae 17 millones en cuatro años
30.09.2014
Contra la exclusión sanitaria, en defensa de la sanidad universal
28.09.2014
Retirada la contrarreforma legislativa contra el aborto del exministro Gallardón. Dossier
més notícies
 
Amb la col.laboració de: